ACDA

Associació Catalana d'Acordionistes

Categories

Vols ser de l'ACDA?

Llista d'e-mail

Si vols rebre totes les notícies sobre l'acordió a Catalunya (concerts, activitats, tallers,..). Subscriu-te gratuïtament i estigues sempre informat:

Amb el suport de:





Escola d'acordió Lleida







Links d'interès

Fàbriques i Marques d'Acordions

Ha mort l’acordionista Frank Marocco

Amb gran tristor, informem de la mort de Frank Marocco

 

per Accordion Worldwide (Traduït per Blai Navarro) Frank Marocco (2 de Gener de 1931 - 3 de Març de 2012) ha mort el 3 Març a Los Angeles a l’edat de 81 anys. Frank Marocco va nèixer a Joliet, Illinois EUA el 2 de Gener de 1931 i crescut a Waukegan, un suburbi de Chicago. Va estudiar acordió clàssic durant 9 anys a l’àrea de Chicago. Frank Marocco va començar a estudiar acordió als 7 anys quan els seus pares l’apuntaren a un programa de prova de 6 setmanes.

El seu primer professor va ser George Stefano qui de manera fantàstica el va inspirar. Va estudiar amb ell 9 anys. Frank va ser educat en els clàssics però també va ser animat a explorar altres àrees. Va aprendre clarinet, piano i teoria i harmonia musical. Frank va començar la seva carrera professional tocant a clubs i hotels per tota Amèrica amb un trio que va formar quan tenia 18 anys.

Frank va guanyar el primer premi en un concurs musical de caràcter nacional i va tocar amb la Chicago Pops Orchestra al Chicago’s Soldier’s Field. Llavors va formar un trio amb el que feia una gira pels estats del mitjà-oest, coneixent la que seria la seva futura dona, Anne a Indiana. Ells van decidir viure a Los Angeles, on van criar les seves tres filles.

Es va convertir en un dels acordionistes més gravats del món. És ben conegut per les seves gravacions de música de películes amb una llarga llista de compositors; John Williams, Quincy Jones, Elmer Bernstein, Michele Le Grand, Henry Mancini i docenes d’altres. Frank Marocco també ha tocat amb alguns dels millors músics de Jazz d’Amèrica i Europa; Ray Brown, Jeff Hamilton, Zoot Sims, Joe Pass, Joey Baron, Herb Ellis, Ray Pizzi, Ivor Malherbe, Massimo Tagliata, Conti Candoli, Philippe Cornaz, John Pattatucchi, Mats Vinding, Mogens Baekgaard Andersen, Marcel Papaux, Angela Hagenbach, Ron Feuer, Richard Galliano, Peter Erskine, Klaus Paier, Renzo Ruggieri, Pete Christlieb, Larry Koonse, Simone Zanchini, Andy Simpkins, Bob Shepard, Frank Rossolino, Jim Hall, Abraham Laboriel, Dan Higgin, Grant Geissman, Luis Conte and Stix Hooper només per mencionar alguns. La seva passió va ser el Jazz i ha tocat davant de grants audiències per tot el planeta.

Marocco va ser una persona modesta, inclús quan ha estat admirat per tot el món musical. Va ser generós amb el seu temps i talent. Frank va dir "Tot i que he fet una vida còmoda, el meu objectiu principal mai ha estat fer un munt de diners. Ha estat ser el millor que jo podria ser. Això demana integritat, treball dur i dedicació. Un mateix ha de tenir respecte per allò que fa."

Continuarem per sempre aprenent de Frank. Ha tocat tantes vides de forma tan positiva. Frank Marocco serà trobat a faltar per tothom.

Condolènceis poden ser enviades a: Anne Marocco, 7063 Whitaker Avenue, Van Nuys, CAL 91406, USA. Hi haurà un crematori privat, no funeral. Un concert en la seva memòria serà organitzat més endavant.

—————————————————————-
Text Blai Navarro

Una Gran Pèrdua

La meva relació amb Frank Marocco ha estat molt curta a nivell personal però bastant llarga a nivell emocional. Gràcies a Internet vaig tenir la oportunitat de trobar un home bastant gran d’edat que tocava Jazz amb acordió de manera excepcional, i per exepcional em refereixo a la qualitat i riquesa del so que treia del seu instrument, al seu ritme i a la seva vitalitat, mostrant un complet domini d’escales i acords així com de la majoria dels estàndards de jazz més coneguts de la història.

Per mi ha estat una font d’inspiració, creant una admiració per ell, admiració que va augmentar quan vaig tenir la possibilitat junt amb la meva parella de fer un curs d’uns quants dies amb ell a Venècia ara fa uns 3 anys aproximadament. Allà vaig descobrir que no només és un gran músic, sinó una gran persona, una persona amable, tranquila, feliç amb si mateixa, que gaudeix amb el que fa i que viu la vida amb 80 anys com segurament la vivia quan tenia 20 o 30.
Aquells dies de convivència amb ell em van mostrar que els valors més importants que ha de tenir un músic de qualitat són respecte, honestidat, paciència, disciplina i sobretot modèstia, requisits que Frank tenia i mostrava constantment.

Com a anècdota, explicar que vam estar parlant sobre el que jo estava fent en aquell moment, i vam parlar sobre la música contemporània, l’acordió clàssic i aquest tipus d’entorn tal i com el coneixem. La seva postura era de respecte, defensant la idea de què si cadascú fes el que realment vol fer, el món d’alguna manera seria millor, però que ell no ho podria fer perquè la seva passió era el jazz, i si una cosa tenia clar, era que fer música era per passar-ho bé i gaudir amb el que un mateix fa per tal de manternir-se viu i d’aquesta manera intentar ser una mica més feliç cada dia.
Jo crec que tenia molta raó, i només amb aquesta filosofia de vida, es pot intuir una mica quina mena de persona era, almenys per mi va ser suficient per saber amb quin tipus de persona estava parlant, una persona senzilla, sense ambicions materials però amb ambicions personals bastant altes, que li agrada gaudir de la vida i intenta gaudir de tot el fa durant el transcurs de la seva vida, sempre content i amb un somriure d’orella a orella, fins i tot tocant.

Desconec la causa de la seva mort, però pel que he conegut d’ell i veient alguns vídeos que encara circulen (i espero que mai deixin de circular) per Internet, per la seva manera de tocar i vitalitat, dubto molt que hagi parat de tocar i de fer concerts fins poc abans de la seva mort. Crec que és una gran pèrdua tant pel món musical com pel món en general, com a músic i sobretot com a persona.

Frank, moltes gràcies. Descansa en pau, t’ho mereixes de tot cor.

Una persona que t’admira.

Blai Navarro

Pots deixar un comentari